La Renaixença

La renaixença és un moviment cultural que s’expressa sobretot amb la literatura, i que incideix en els plantejaments polítics i socials del moment. En l’àmbit literari, es marca el doble propòsit de restaurar a literatura culta en llengua catalana i, alhora, adoptar els corrents mes representatius de la literatura europea del segle XIX: el Romanticisme i el realisme. La publicació, el 1833 de La pàtria de Bonaventura Carles Aribau marca l’inici del moviment.
Els autors de la renaixença que van ajudar més a impulsar les noves idees van ser Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Marià Aguiló i Joaquim Rubió i Ors. Comptaven amb diaris i revistes com El Vapor, El Diari de Barcelona, La Renaixença o l’Avenç on algun autors havien anat publicant poemes.

El que va marcar més el moviment va ser la restauració dels Jocs Florals. Els temes sobre els quals havien de tractar els treballs que s’hi presentaven eren la pàtria, la fe i l’amor. Els Jocs Florals van representar els fets següents:

1. El retrobament del català coma a llengua de prestigi apta per la literatura.

2.El reconeixement de diversos autors com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

3.L’estímul per l’aparició de nous escriptors.

4.L’establiment d’un sistema editorial regular.

LA POESIA

Fou el gènere predilecte (mes important) de la major part del escriptors catalans del segle XIX. Una de les primeres mostres de poesia romàntica és el poema d’Aribau, La pàtria. La seva importància està en el fet que conté les característiques d’aquest tipus de poesia, alhora que formula les idees bàsiques del programa de la Renaixença.
Un altre poeta clau en aquest període és Joaquim Rubió i Ors; però el màxim representant de la poesia catalana és Jacint Verdaguer.

Jacint Verdaguer (1845 – 1902)

Va néixer a Folgueroles a la meitat del segle XIX en una família pagesa. Va estudiar en el seminaria de Vic i fou ordenat sacerdot.
Va ser el màxim exponent de la poesia catalana del segle XIX, tant per l’extensió de la seva obra com pel grau d’elaboració i complexitat. Va conrear la poesia lírica i l’èpica.
En la poesia lírica, Verdaguer hi aboca el seu jo més íntim. Podem distingir-hi la poesia patriòtica i la poesia religiosa.
Verdaguer escriu dos grans poemes èpics: L’Atlàntida i Canigó. En tots dos desenvolupa els objectius centrals de la seva producció: el moral i el nacional. Es considera que Canigó és una síntesi de tots els elements de la poesia romàntica: la historia ( se situa en el passat medieval), la pàtria (explica els orígens de la nació catalana), les llegendes ( hi apareixen les fades que habiten al Canigó), el paisatge (descriu el Pirineu) i la religió ( hi ha una lluita entre les forces cristianes i les paganes).

EL TEATRE

Entre el 1850 i 1890 triomfa el drama romàntic. El seu màxim representant és Frederic Soler.
Àngel Guimerà és el més important dels autors de teatre del Renaixement.

Àngel Guimerà ( 1845 – 1924)

Autor de l’obra Mar i cel, entre Blanca, una noia cristiana destinada al convent, i Saïd, un corsari sarraí. Està escrita en vers i el final es tràgic.
Les seves primeres obres són tragèdies romàntiques de temàtica històrica, escrites en vers i on el final tràgic és inevitable. Més endavant va abandonar el to tràgic, i va crear drames realistes en prosa: Maria Rosa, Terra baixa i la filla del mar.