Alberth Dürer

BIOGRAFIA


Albert Dürer va néixer a alemanya el 21 de maig de 1471 i va morir dia 6 d’abril de 1528.

Dürer és l’artista més conegut del Renaixement Alemany. Els seus escrits teòrics sobre l’art van tenir una gran influència en els artistes alemanys i també en els Països Baixos en el segle XVI.
El seu pare era orfebre i va ser el seu primer mestre. Quan es va començar a formar, Dürer va heretar el llegat de la pintura alemanya on hi havia moltes característiques de la pintura flamenca. Dürer s’escrivia cartes amb Willibald Pirckheimer, un amic humanista de tota la vida. En aquestes cartes Dürer a voltes li explicava què la geometria i les mesures eren la clau per entendre l'art renaixentista italià. Des de 1507 fins el dia de la seva mort, va prendre notes i va fer dibuixos per al seu tracta més conegut, Vier Bücher von menschlicher Proportion (Quatre llibres sobre les proporcions humanes)
Als quinze anys, després d’haver estat el seu professor el seu pare, Dürer va entrar com aprenent del pintor Michael Wolgemut. Dürer va acabar el seu període d’aprenentatge el 1490. Al 1492 va anar a Satisfer on va intentar entrar en el taller del pintor alemany Martin Schongauer, però el que no sabia era que aquest pintor havia mort. Els germans de Schongauer li van aconsellar que es dirigís a Suïssa, per a buscar treball. Entre el seu aprenentatge i el retorn a Núremberg, el seu art es caracteritza per els minuciosos detalls i per la gran dominació en el traç del dibuix. Després de casar-se amb Agnès Frey a Núremberg en 1494, Dürer va fer un viatge a Itàlia. Allí va utilitzar les aquarel•les per fer paisatges amb molts detalls. Des de 1945 a 1505 a Núremberg, va fer moltes obres que li van ajudar a enfortir la seva fama. Entre elles destaca els gravats de La gran fortuna, La caiguda de l’home i la sèrie d'il•lustracions per a gravar en fusta de L’Apocalipsi. En el 1497 va pintar el seu Autoretrat.
Dürer va tornar a viatjar a Itàlia entre 1505 i 1507, on va conèixer alguns artistes com Giovanni Bellini, i la Fundació de Comerciants Alemanys li van encarregar un obra: la retaule de La festa del Rosari. Després va tornar a Núremberg on va produir obres com el retaule per a l'església dels dominics de Frankfurt del Meno, que desgraciadament fou destruït en un incendi el 1729, la taula de la Adoració de la Trinitat; retrats; i nombrosos gravats, entre els quals es troben els gravats en fusta per l’Arc del triomf encàrrec de l'emperador del Sacre Imperi Romà Maximilià I, i una sèrie de gravats com El cavaller, la Mort i el Diable. Mitjançant el gravat de línia, Dürer va poder crear diferents gammes d'ombres i textures amb les quals va poder plasmar formes tridimensionals.
Dürer va fer un viatge a Aquisgrà, ja que es va assabentar que Carles I, successor de Maximilià I, anava a viatjar des d'Espanya a Aquisgrà per a ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà. Dürer rebia una pensió anual per part de Maximilià I i desitjava que Carles I fes el mateix, ho va aconseguir. Després va retornar a Núremberg on hi va restar fins a la seva mort el 6 d’abril de 1528. Les seves últimes obres són dues grans taules en les quals estan representats els quatre apòstols, que va oferir com a regal a la ciutat de Núremberg.
En definitiva, Dürer amb les seves obres i la influència que va tenir sobre els seus contemporanis és de gran importància per a la història de l’art. Va ser el primer artista a qui li van dedicar un monument en bronze proclamant-lo com a pare de l’art alemany.
Albert Dürer és un dels artistes més destacats del Renaixement i representa la renovació fora del territori cultural italià.

OBRA

Comentari: Autoretrat de Dürer.



El que més crida l’atenció en aquest retrat és la seva postura i la seva cara, sobretot la seva mirada. Una mirada que fa que et preguntis el que deu estar pensant; amb aquesta mirada que posseeix aconsegueix transmetre el seu caràcter i la seva personalitat, com per exemple podríem dir que és una persona sèrie. Així com va vestit ens indica que pertany a una classe social alta. Dürer es reflecteix així mateix com ell es veu i amb una postura de cara, ja que s’imagina com Crist (només Crist es podia representar així).
El que m’atreu més són els seus ulls verds ja que son molt vius. Duu els cabells molt ben pentinats que li cauen per damunt les espatlles. El seu aspecte és d’un home elegant i serè. En la seva obra hi ha influència italiana gràcies als seus viatges i tècniques de la pintura flamenca.

0 comentarios:

Publicar un comentario

" Nunca consideres el estudio como un deber, sino como una oportunidad para penetrar en el maravilloso mundo del saber. "

Albert Einsten