Gramatica catalana

Mary Wollstonecraft


Mary Wollstonecraft (27 d’abril de 1759 – 10 de setembre de 1797)

Va se una filòsofa i escriptora anglesa. Nascuda a Londres, el seu pare era un malbaratador de diner, violent que maltractava a la seva dona i a més bevia molt.
Wollstonecraft a la seva joventut tenia una amiga , Fanny Blood que li va atorgar el mèrit d’obrir la seva ment. Mary, les seves germanes i Fanny varen obrir una escola però, el cap de poc temps la seva amiga es va casar. Fanny sempre havia estat una dona molt malaltissa i després d’haver quedat embarassada la seva salut es va deteriorar. Mary s’encarregava d’ella i com que es va despreocupar de l’escola que havia obert, el projecta va fracassar. Al cap de poc temps Blood va morir i Wollstonecraft va quedar destrossada i li va inspirar escriure La novel·la de Maria. Aquesta novel·la està centrada en l’alarmant situació en que vivien moltes dones del segle XVIII i amb algunes situacions que ella havia viscut, com per exemple: la relació que tenia Mary amb la seva amiga malalta ; i fa una reflexió sobre el matrimoni.
Després de la mort de la seva amiga va començar a treballar com a institutriu a casa de la família Kingsborough, a Irlanda. Algunes de les experiències que va viure Wollstonecraft en aquella casa ho reflecteix en el seu únic llibre que ha escrit de literatura infantil: Relats originals de la vida real (1788).
Després d’exercir un any com a institutriu va començar la seva carrera com a autora. En aquells temps, poques dones podien viure com a escriptores però, la seva decisió va ser ferma. Es va traslladar a Londres i ajudada per el escriptor liberal Joseph Johnson, va començar un treball que la mantingués. Va aprendre francès i alemany i va traduir textos. També va escriure narracions, principalment novel·les, per el Analytical Review de Johnson. Durant aquesta època va conèixer, també intel·lectuals com Thomas Paine i William Godwin (qui després serà el seu marit). Durant la seva estada a Londres mary va tenir una relació amb Henry Fuseli encara que ell estegués casat. Mary va rpoposar a la seva dona que el compartiguessin i, després d’això Henry la va deixar. Llavors, va viatjar a França per anar-se’n de la humiliació de l’incident i per participar en els successos revolucionaris que havia celebrat en la seva Vindicació dels drets del home (1790). Mary va escriure aquesta obra per donar una resposta a la crítica d’Edmund Burke a la Revolució Francesa en Reflexions sobre la Revolució Francesa (1790). L’obra que va escriure Burke anava en contra dels revolucionaris francesos. Però Mary no tan sols contestava les Reflexions de Burke, sinó que també responia a la seva Indagació filosòfica sobre l’origen de les nostres idees sobre el sublim i bell (1756), on l’escriptor deia que la bellesa està associada amb la debilitat i la feminitat i que el que era sublim estava relacionat amb la força i masculinitat .
Wollstonecraft se’n va anar a París el desembre de 1792 i va arribar un més abans de que Lluís XVI fos guillotinat. Acabava d’escriure Vindicació del drets de la dona on reflecteix les mateixes idees del seu anterior llibre d’una manera més indirecta i, diu que els homes i dones son iguals als ulls de Déu i que estan fermats a les mateixes lleis morals. També, esmenta que les escoles haurien de ser mixtes ja que, homes i dones haurien de ser educats iguals. En el mateix d’acabar d’escriure aquest últim llibre, va conèixer a Gilbert Imlay de qui va quedar bojament enamorada. Mary al cap de poc temps va quedar embarassada, i el 14 de Maig de 1794 va donar a llum a la seva primera filla, Fanny. Al desembre d’aquest mateix any va publicar Una visió històrica i moral de l’origen de la Revolució Francesa.
La situació política va empitjorar i Anglaterra va declarar la guerra França, colocant a un greu perill als ciutadans anglesos establerts a França. Imlay per protegir a Wollstonecraft la va registrar com la seva esposa (1793), encara que no estiguessin casats. Molts dels amics de Mary com Thomas Paine varen ser arrestats i inclòs, alguns guillotinats.
Més tard, Imlay l’abandona i ella s’ha de fer càrrec de la seva filla tota sola.
Mary va tornar a Londres a l’abril de 1795 per trobar a Imlay, però ell la va rebutjar. Al maig, Mary va intentar suïcidar-se. En el seu darrer esforç per recuperar Imlay, es va embarcar amb alguns negocis relacionats amb ell a Escandinava. Se’n va anar cap alla amb la seva filla i una criada. Va escriure els seus pensaments i successos en unes cartes a Imaly que, després foren publicades com Cartes escrites durant una breu estada a Suècia, Noruega i Dinamarca a l’any 1796. Aquesta obra Wollstonecraft està molt influenciada amb els temes de Rousseau sobre la font de la felicitat humana, el rebuig estoic dels béns materials, la naturalesa i els sentiments en l’enteniment.
Wollstonecraft va tornar a la seva vida com a escriptora i, es va relacionar amb el cercle de Joseph Johnson de nou. Va començar una relació amb William Godwin. Una vegada que ella va quedar embarassada, veren decidir casar-se. La seva boda va desvelar el fet que Wollstonecraft mai havia estat casada amb Imlay, i això va provocar que perdessin molts “amics”. Després de la boda (29/ 03/ 1797) es varen traslladar a dues cases adossades anomenades El Polígon.
El 30 d’agost de 1797, Wollstonecrafts va donar a llum a Mary (Mary Shelley, autora de Frankenstein). Encara que el part va parèixer que havia anat bé, la placenta es va rompre i es va infectar, aquest fet no era estrany en aquella època. I a causa d’aquest fet, Wollstonecraft va morir el 10 de setembre. Va ser incinerada a St. Pancras Old Church i sa li va construir un memorial, encara que les seves restes i les del seu marit varen ser traslladats després a Bournemouth. En la seva làpida es pot llegir, “ Mary Wollstonecraft Godwin, autora de Vindicació dels drets de la dona”
El mes de gener de 1798 Godwin va publicar les seves Memòries de Vindicació dels drets de la dona. Aquesta obra va ser critica i la seva reputació va caure a baix de tot. I no va ser fins a finals del segle XIX, quan l’escriptora va tornar a ser admirada. I, el feminisme dels anys ’60 i ’70 va conduir un gran èxit a les obres de Wollstonecraft.

Per finalitzar, cal que recordem que Mary Wollstonecraft va ser la primera dona de la il·lustració en exigir igualtat dels drets per els homes i les dones; i la primera en denunciar la necessitat d’integrar el feminisme a la societat.

Alberth Dürer

BIOGRAFIA


Albert Dürer va néixer a alemanya el 21 de maig de 1471 i va morir dia 6 d’abril de 1528.

Dürer és l’artista més conegut del Renaixement Alemany. Els seus escrits teòrics sobre l’art van tenir una gran influència en els artistes alemanys i també en els Països Baixos en el segle XVI.
El seu pare era orfebre i va ser el seu primer mestre. Quan es va començar a formar, Dürer va heretar el llegat de la pintura alemanya on hi havia moltes característiques de la pintura flamenca. Dürer s’escrivia cartes amb Willibald Pirckheimer, un amic humanista de tota la vida. En aquestes cartes Dürer a voltes li explicava què la geometria i les mesures eren la clau per entendre l'art renaixentista italià. Des de 1507 fins el dia de la seva mort, va prendre notes i va fer dibuixos per al seu tracta més conegut, Vier Bücher von menschlicher Proportion (Quatre llibres sobre les proporcions humanes)
Als quinze anys, després d’haver estat el seu professor el seu pare, Dürer va entrar com aprenent del pintor Michael Wolgemut. Dürer va acabar el seu període d’aprenentatge el 1490. Al 1492 va anar a Satisfer on va intentar entrar en el taller del pintor alemany Martin Schongauer, però el que no sabia era que aquest pintor havia mort. Els germans de Schongauer li van aconsellar que es dirigís a Suïssa, per a buscar treball. Entre el seu aprenentatge i el retorn a Núremberg, el seu art es caracteritza per els minuciosos detalls i per la gran dominació en el traç del dibuix. Després de casar-se amb Agnès Frey a Núremberg en 1494, Dürer va fer un viatge a Itàlia. Allí va utilitzar les aquarel•les per fer paisatges amb molts detalls. Des de 1945 a 1505 a Núremberg, va fer moltes obres que li van ajudar a enfortir la seva fama. Entre elles destaca els gravats de La gran fortuna, La caiguda de l’home i la sèrie d'il•lustracions per a gravar en fusta de L’Apocalipsi. En el 1497 va pintar el seu Autoretrat.
Dürer va tornar a viatjar a Itàlia entre 1505 i 1507, on va conèixer alguns artistes com Giovanni Bellini, i la Fundació de Comerciants Alemanys li van encarregar un obra: la retaule de La festa del Rosari. Després va tornar a Núremberg on va produir obres com el retaule per a l'església dels dominics de Frankfurt del Meno, que desgraciadament fou destruït en un incendi el 1729, la taula de la Adoració de la Trinitat; retrats; i nombrosos gravats, entre els quals es troben els gravats en fusta per l’Arc del triomf encàrrec de l'emperador del Sacre Imperi Romà Maximilià I, i una sèrie de gravats com El cavaller, la Mort i el Diable. Mitjançant el gravat de línia, Dürer va poder crear diferents gammes d'ombres i textures amb les quals va poder plasmar formes tridimensionals.
Dürer va fer un viatge a Aquisgrà, ja que es va assabentar que Carles I, successor de Maximilià I, anava a viatjar des d'Espanya a Aquisgrà per a ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà. Dürer rebia una pensió anual per part de Maximilià I i desitjava que Carles I fes el mateix, ho va aconseguir. Després va retornar a Núremberg on hi va restar fins a la seva mort el 6 d’abril de 1528. Les seves últimes obres són dues grans taules en les quals estan representats els quatre apòstols, que va oferir com a regal a la ciutat de Núremberg.
En definitiva, Dürer amb les seves obres i la influència que va tenir sobre els seus contemporanis és de gran importància per a la història de l’art. Va ser el primer artista a qui li van dedicar un monument en bronze proclamant-lo com a pare de l’art alemany.
Albert Dürer és un dels artistes més destacats del Renaixement i representa la renovació fora del territori cultural italià.

OBRA

Comentari: Autoretrat de Dürer.



El que més crida l’atenció en aquest retrat és la seva postura i la seva cara, sobretot la seva mirada. Una mirada que fa que et preguntis el que deu estar pensant; amb aquesta mirada que posseeix aconsegueix transmetre el seu caràcter i la seva personalitat, com per exemple podríem dir que és una persona sèrie. Així com va vestit ens indica que pertany a una classe social alta. Dürer es reflecteix així mateix com ell es veu i amb una postura de cara, ja que s’imagina com Crist (només Crist es podia representar així).
El que m’atreu més són els seus ulls verds ja que son molt vius. Duu els cabells molt ben pentinats que li cauen per damunt les espatlles. El seu aspecte és d’un home elegant i serè. En la seva obra hi ha influència italiana gràcies als seus viatges i tècniques de la pintura flamenca.

Mar i cel

Obra d'Àngel Guimerà escrita l'any 1888. És una tragèdia romàntica escrita a la primera etapa de Guimerà com escriptor. Està escrita en vers. L'obra Mar i Cel es situa en alta mar al segle XVII. L'obra teatral tracta sobre l' amor impossible de Saïd, un pirata musulmà, i Blanca, una noia cristiana.

A continuació podem veure en aquest video una part de l'obra teatral


La Renaixença

La renaixença és un moviment cultural que s’expressa sobretot amb la literatura, i que incideix en els plantejaments polítics i socials del moment. En l’àmbit literari, es marca el doble propòsit de restaurar a literatura culta en llengua catalana i, alhora, adoptar els corrents mes representatius de la literatura europea del segle XIX: el Romanticisme i el realisme. La publicació, el 1833 de La pàtria de Bonaventura Carles Aribau marca l’inici del moviment.
Els autors de la renaixença que van ajudar més a impulsar les noves idees van ser Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Marià Aguiló i Joaquim Rubió i Ors. Comptaven amb diaris i revistes com El Vapor, El Diari de Barcelona, La Renaixença o l’Avenç on algun autors havien anat publicant poemes.

El que va marcar més el moviment va ser la restauració dels Jocs Florals. Els temes sobre els quals havien de tractar els treballs que s’hi presentaven eren la pàtria, la fe i l’amor. Els Jocs Florals van representar els fets següents:

1. El retrobament del català coma a llengua de prestigi apta per la literatura.

2.El reconeixement de diversos autors com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

3.L’estímul per l’aparició de nous escriptors.

4.L’establiment d’un sistema editorial regular.

LA POESIA

Fou el gènere predilecte (mes important) de la major part del escriptors catalans del segle XIX. Una de les primeres mostres de poesia romàntica és el poema d’Aribau, La pàtria. La seva importància està en el fet que conté les característiques d’aquest tipus de poesia, alhora que formula les idees bàsiques del programa de la Renaixença.
Un altre poeta clau en aquest període és Joaquim Rubió i Ors; però el màxim representant de la poesia catalana és Jacint Verdaguer.

Jacint Verdaguer (1845 – 1902)

Va néixer a Folgueroles a la meitat del segle XIX en una família pagesa. Va estudiar en el seminaria de Vic i fou ordenat sacerdot.
Va ser el màxim exponent de la poesia catalana del segle XIX, tant per l’extensió de la seva obra com pel grau d’elaboració i complexitat. Va conrear la poesia lírica i l’èpica.
En la poesia lírica, Verdaguer hi aboca el seu jo més íntim. Podem distingir-hi la poesia patriòtica i la poesia religiosa.
Verdaguer escriu dos grans poemes èpics: L’Atlàntida i Canigó. En tots dos desenvolupa els objectius centrals de la seva producció: el moral i el nacional. Es considera que Canigó és una síntesi de tots els elements de la poesia romàntica: la historia ( se situa en el passat medieval), la pàtria (explica els orígens de la nació catalana), les llegendes ( hi apareixen les fades que habiten al Canigó), el paisatge (descriu el Pirineu) i la religió ( hi ha una lluita entre les forces cristianes i les paganes).

EL TEATRE

Entre el 1850 i 1890 triomfa el drama romàntic. El seu màxim representant és Frederic Soler.
Àngel Guimerà és el més important dels autors de teatre del Renaixement.

Àngel Guimerà ( 1845 – 1924)

Autor de l’obra Mar i cel, entre Blanca, una noia cristiana destinada al convent, i Saïd, un corsari sarraí. Està escrita en vers i el final es tràgic.
Les seves primeres obres són tragèdies romàntiques de temàtica històrica, escrites en vers i on el final tràgic és inevitable. Més endavant va abandonar el to tràgic, i va crear drames realistes en prosa: Maria Rosa, Terra baixa i la filla del mar.

" Nunca consideres el estudio como un deber, sino como una oportunidad para penetrar en el maravilloso mundo del saber. "

Albert Einsten